És d’aquells esdeveniments que t’ocupen, t’has de preparar i mentalitzat, i més si és traslladant-se, com és el cas, que fa que la logística sigui diferent. Et fa pensar en el teu propi casament i la bogeria dels preparatius per tal que tot estigui a lloc quan vulguin els convidats. No pot fallar res, tot ha de ser perfecte, i per això la tranquilitat d’algú que se’n faci càrrec quan tu estàs en ple esdeveniment és impagable.

Avui és el primer cap de setmana de vacances sense la nena, tota una experiència sensorial que esperem després de gairebé dos anys, no tinc ni idea de com anirà, però valors la llibertat d’una altra manera, amb més coneixement i enyorança. Ara estem a l’avió esperant la sortida, roba neta i planxada, equipatge preparat, amb la il·lusió de veure el sol i desconnectar.

Més dades al proper butlletí informatiu 🙂

One thought on “De camí a un casament

  1. ¡Hola! El sábado decidí escribirte porque vi una pareja que se parecía a vosotros aquí cerca de la Seu d’Urgell. Espero que os vaya todo muy bien, me alegrará tener noticias vuestras. Yo estoy con mi marido y nuestros perros de vacaciones en los Pirineos; todo bien. Un abrazo 🙂
    Fdo: Rosalía Gcía (Tobarra, Albacete) 😉

Comments are closed.